Quan vaig començar a fer wireframes i coses d'aquestes a l'empresa on treballo ara i vaig demanar un llapis, una goma i una maquineta de fer punta, me van mirar fixament, diria que amb condescendència, sobretot en les reunions que teníem d'inici del projecte on anàvem perfilant l'estructura de la web i jo anava "fent ratlles" en una llibreta que després traslladava a MS Visio i després a PDF que això del Visio és massa raro.
A mi que fer coses a mà sempre m'ha agradat, trobo que poder definir amb llapis i paper aporta molt més que anar directament a l'ordinador. Per exemple el fet d'anar guixant línies sense ordre ni concert mentre vas pensant en com serà un menú amb el seu submenú, anar escrivint a mode de recordatori aquí i allà, xifres, que si píxels que han de tenir les imatges, que si la data d'entrega, que si fletxes amunt i avall per indicar una acció, llistat d'elements d'una fitxa de producte, etc.
Quan portada dos anys ben bons prototipant amb Visio, fent anar un sistema de grids (el de 960 a 12 columnes!!), havent-me creat fins hi tot una petita biblioteca d’elements tipus formularis, blocs de continguts, etc., un visionari de la l'empresa va dir que MS Visio era cutre, i que s'havia de fer tot amb Fireworks.
Ja sé que l'eina és el de menys, el problema va ser la imposició. Evidentment el seu suggeriment / imposició va entrar per una orella i va sortir per l'altra.
El tema és que després de 4 anys, ja ningú qüestiona ni el llapis ni la llibreta i pobre del que qüestioni el Visio!! (xD).
Recomanem llegir i fullejar (com es fulleja un llibre en .pdf?) les reflexions sobre el món UX durant 7 anys del Daniel.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada